dimarts, 14 d’agost del 2012

Traçat del circuit I

Aquest és el primer disseny del circuit que se'm va passar pel cap el qual ocupa uns 28000 m2 i que té una recta principal d'uns 175m. Està a escala 1/14000. Tot i això, després de passar el model al gerent del Karting Vendrell i del Circuit Internacional de Zuera, Narciso Gil, em va dir que no estava ben dissenyat. Les paraules textuals són: 

"Ivan, un circuito de Karting tiene que estar compensado con curvas y rectas, piensa que un kart, en general carece de marchas por lo cual si hay rectas muy largas y curvas entrelazadas muy cerradas y muy juntas el kart no puede ir bien en las dos zonas, es muy importante la separacion entre curvas, un minimo de 25 metros y una anchura de 9 metros, con esas medidas empezamos un buen circuito de karting."

Des d'aquests punts i consells a seguir, es remodela completament per donar lloc a aquest nou traçat:



Aquest està a escala 1/15500 i està caracteritzat per tenir rectes més llargues i corbes menys tancades i més ràpides, la qual cosa el fa més apropiat. Aquest ocupa uns 37000 m2, ja que, és més "estirat".
Ara mateix s'està esperant de nou la resposta de la seva opinió per tirar endavant aquest disseny, o no.


divendres, 10 d’agost del 2012

Història del karting


El karting neix a 19561 a Califòrnia, Estats Units.

El primer kart comercial va ser construït l'agost de 1956 per Art Ingels a Califòrnia amb un motor d’un talla-gespa de la West Bend Company (1911-2003), una companyia establerta a West Bend Wisconsin). Molt aviat, el karting es va anar consolidant en altres bases dels Estats Units i van començar les primeres competicions "salvatges". Els go-karts van anar superant aquells 50 km/h i ràpidament es van incorporar moltes millores tècniques.


La febre pel kàrting va guanyar adeptes amb rapidesa en tot el
territori dels Estats Units abans de creuar l'oceà fins a Europa, ja
que, tres anys després del seu baptisme a Califòrnia es comptava a
Amèrica del Nord amb més de 300 marques diferents que
fabricaven aquest petit vehicle lúdic.També, de manera fulgurant,
el karting es va convertir en una nova disciplina esportiva de
l'automobilisme, en la qual començaven a participar milers de
persones.

Als anys 60 aquest esport es va introduir a Europa a través de
França i Anglaterra i, d’aquesta manera es van crear nombroses
federacions nacionals per tot el món. Per aglutinar aquest procés
federatiu, la Federació Internacional d'Automobilisme (FIA) va
decidir crear l’any 1962 la Comissió Internacional de Kàrting
(CIK). Mentre que als 70 van ser primordials pel naixement del
karting a Espanya, de la mà de l'entranyable Jorge Fuentes i d'altres
joves apassionats, a la resta del món el karting es revelava com una
autèntica escola per a l'esport de l'automobilisme, les virtuts
formatives encara son notables avui dia. Joves pilots com Ayrton
Senna, Alain Prost o Riccardo Patrese, van començar d’aquesta
manera a rebre les seves classes pràctiques en competicions
infantils d’aquesta modalitat i a promocionar aquesta disciplina
quan van desembarcar a la Fórmula 1 als anys 80.

Des d'aquell 1956 l'evolució del karting ha anat en constant
augment, tot i que la reglamentació no ha canviat gaire, els xassís
han anat guanyant en estabilitat i frenada. Aquells primers tubs de
calefacció soldats han donat pas als més sofisticats xassís i als
sistemes de frens més moderns. Avui dia un kart pot aconseguir
velocitats superiors als 250 km/h (super kart), però no com abans,
amb una seguretat comparable a la d'un Fórmula 1.

Al principi, el karting va fer les delícies de tots els amants del
bricolatge que van poder esprémer el seu enginy creatiu, però aviat
alguns constructors van començar a produir en sèrie els primers
xassís de la història. Si al principi els motors dels talla-gespa
MacCulloch, amb els seus 9 CV, feien gaudir als pilots, aviat van
quedar desbancats per les marques Montesa, Parilla, Rotax i
Comet.

Els sempre entusiastes italians, com sempre que es tracta d'esports
mecànics, van ser els primers a especialitzar-se en la construcció de
xassís. D'aquesta manera, la casa Tecno va crear als anys 60 el
famós model Puma, que va ser el prototip de tots els altres xassís
creats des d’aleshores. Amb més de 2.000 xassís fabricats el 1965,
els germans Pederzanni, creadors de Tecno, dirigien també els
seus passos cap al automobilisme en les Fórmules 2.000 i 3.000,
abans que els problemes econòmics paralitzessin un projecte per a
la Fórmula 1. Des d'aquesta època, els italians van ser els reis, la
gran majoria de material provenia d'aquest país, tot i que els
motors austríacs Rotax van obtenir grans èxits durant diversos
anys.

En 50 anys el karting ha obtingut el respecte i el reconeixement
com un esport complet i una formidable escola de conducció.
Pilots de la talla de Michael Schumacher, Mika Häkkinen, Kimi
Räikkönen, Fernando Alonso i molts altres, van col·laborar en els
seus inicis esportius perquè l'esport del karting sigués un dels
més difosos a tot el món i sobretot la base més important de
l'esport automobilístic actual.

dimarts, 7 d’agost del 2012

Reglamentació pel disseny del circuit


El circuit, en principi, estarà dotat de la llicència B la qual permet correr en el circuit Campionats Oficials de la CIK-FIA, amés dels internacionals.
Aquest circuit haurà de tenir les següents característiques segons la normativa oficial de la CIK-FIA:


-Longitud mínima d’un circuit permanent: 1.000 metres
-Amplitud d’un circuit permanent: 8-12 metres
-Desnivell longitudinal màxim: 5%
-Desnivell transversal màxim: 10%
-Linia de començament i acabada d’un circuit permanent: 150 metres mínim
-Superfície: Asfalt al llarg de tota la pista
-Enllumenat: per usos nocturns una il·luminació mínima de 150 Lux
-Les línies de traçada de desceleració i de sortida del pit lane han d’estar col·locades de manera que no interfereixin amb la traçada bona, i així no molestar els altres pilots.
Aquesta línea d’entrada i sortida del pit lane no pot excedir els 30º
-Les vores de la pista han d’estar delimitades per línies blanques o grogues amb un màxim de 120mm d’amplada.
-Un paddock de superfície mínima de 9.000 m2 i incloure unitats de 6x9 metres per els campionats CIK-FIA.
Aquest ha d’estar completament ballat, amb una balla d’alçada mínima de 2 metres.
Ha de tenir un camí paral·lel a la pista de 4 metres d’amplada.
-Servicing Parks obligatori….
-Vores de la pista i àrees d’escapatòria: La pista ha de tenir balles de protecció a banda i banda amb una amplada mínima de 1.80 metres.
Les àrees d’escapatòria son aquelles seccions de grava entre la vora de la pista i la primera línia de protecció. Aquestes àrees han de tenir un desnivell positiu màxim del 10%, i mai negatiu amb una transició suau entre la pista i la grava.
-Recta principal: han d’haver-hi mínim 70 metres entre la línia de sortida i el primer revolt. Aquest ha de sre el més obert possible i tenir una amplada de 10-12 metres. Aquest ha de tenir un canvi de direcció d’almenys 45º
-Les llums de sortida han d’estar 10 metres endavant  de la primera línia de sortida i a uns 2,5 metres per sobre de la pista i han de tenir tres llums vermelles i una de taronja.


Article oficial:  http://www.cikfia.com/fileadmin/content/REGULATIONS/Circuits/Circuits%20Regulations/Web_R_Circuits_P1_Ann14_P2_2012.pdf

dilluns, 6 d’agost del 2012

Que és un kart


Un kart és un vehicle terrestre autopropulsat amb o sense
carrosseria sense amortidors, amb quatre rodes, paral·leles
dos a dos, dos de les quals controlen la direcció mentre les
altres dos transmeten la tracció proveïda per la potència d’un
motor monocilíndric, previst únicament per circular en
circuits tancats i no destinat a circular per vies públiques.
Donades les seves característiques, el kart acostuma a ser el
primer automòbil en el que  debuten els aspirants a ser pilots
de competició, a edats tan primerenques com els vuit anys. 

Les seves parts principals són: el xassís (comprèn la
carrosseria), els pneumàtics i el 
motor.

-El xassís
    Els xassís estan fets de tubs d'acer.   No existeix cap mena de suspensió al xassís, per tant ha de ser prou flexible com per treballar com a suspensió i suficientment rígid com per no trencar-se o cedir en una corba. 

Els xassís dels karts es classifiquen en els EUA com "Open",
"Caged", "Straight" o "Offset". Tots els xassís aprovats per la
CIK-FIA són els "Straight" i els "Open".

Els karts amb carrosseria “Open” no tenen gàbia antibolcada.

Els karts amb carrosseria “Caged” tenen una gàbia que
envolta el conductor, són les que s'utilitzen sobretot en pistes
de terra.

Els karts amb carrosseria “Straight” són aquells en que el
conductor es seu al centre. Aquest tipus de xassís són
utilitzats en les curses d’sprint.

En el xassís Offset el conductor seu a la banda esquerra.
Aquest tipus de xassís és utilitzat en curses en les quals
només es gira cap a l’esquerra

La rigidesa del xassís permet variar les característiques de
manipulació depenent de les circumstàncies climatològiques i
de pista. Normalment, per a condicions seques s’escull un
xassís rígid, mentre que en condicions on la tracció és sobre
superfícies humides o en manca, s’acostuma a utilitzar un
xassís més flexible. Els millors xassís permeten endurir les
barres a la part davantera del darrere i laterals que s'agreguen
o es lleven d'acord a les condicions de carrera.
La frenada s'aconsegueix mitjançant un fre de disc muntat a
l'eix posterior. D’altra banda, els frens de disc davanters són
cada vegada més popular, tot i que, algunes classes no
estiguin permeses.
Els karts professionals pesen de 75 a 79 kg sense coductor.
Avanti, Tony Kart, Trulli, Birel, CRG, Gillard, Intrepid,
Kosmic, Zanardi o Kart FA són alguns exemples ben
coneguts de fabricants europeus de xassís per carrera de
qualitat.

-Els pneumàtics
Les rodes i els pneumàtics són molt més petits que els
utilitzats en un cotxe normal. Les vores són d'aliatge de
magnesi o d'alumini. Els pneumàtics poden arribar a aguantar
a les forces de les corbes, que són de més de 2G  (20 m/s²),
depenent del xassís, el motor i la seva configuració. Igual que
en altres esports de motor, els pneumàtics del kart tenen
diferents tipus d'ús, cadascun apropiat a les característiques
de la pista:

Els slicks, destinats a condicions de pista
amb temps sec. En les curses de nivell
internacional, aquests són el tipus de
pneumàtics més tous i més avançats en
els esports de motor. Alguns fabricants
de pneumàtics d'automòbils, com
ara Bridgestone, Dunlop o Maxxis,
fabriquen pneumàtics per karts. També
hi ha determinats fabricants de pneumàtics
de kart, que inclou MG, Mojo, i Vega. Els pneumàtics slicks
per karts, vénen en molts compostos diferents, des de molt
tou (el qual aconsegueix la màxima adherència) a molt dur
(el qual li dona diversió i són els que tenen equipats els karts
de lloguer. Tenen menys adherència, però una vida útil
bastant més lllarga).

Els pneumàtics de pluja, o per mullat, són per condicions de
clima humit. Aquests, estan ranurats, fets de compost tou, i
són més estrets que els slicks. Tot i això, no tots els tipus de
carreres permeten els pneumàtics de pluja.

Els pneumàtics especials, com ara els pneumàtics clavetejats
per a condicions de gel, o "tallats" per a l'alta adherència en
pistes argiloses o on hi ha molta brutícia. Els talls són fets en
pneumàtics slicks modificats amb un torn per optimitzar el
seu maneig.

-El motor
    Els karts de lloguer amb finalitat d’oci poden ser alimentats per motors de 4 temps o motors elèctrics, mentre que els de carreres professionals utilitzen petits motors de 2 temps o 4 temps:

     


Els motors de 4 temps poden ser motors industrials estàndard
que estan refrigerats per aire, de vegades amb petites
modificacions, desenvolupant d'uns 5 a 20 cavalls de
potència.Briggs & Stratton, Tecumseh, Kohler, Robin, i
Honda són els fabricants de motors d'aquest tipus. Són
adequats per a les carreres de karts i per karts amb finalitat
d’oci.
També hi han disponibles  motors de quatre temps més
potents, aquests son de fabricants com Yamaha, TKM,
KTM, Ssauto o Aixro, son capaços d’oferir de 15 CV fins a
48 CV aconseguint apropar-se fins al voltant de les
11.000rpm, i es fabriquen específicament per kàrting.
Aquests s'utilitzen en algunes classes de campionats
nacionals, com en les que s’utilitzen motors de dos temps.

Els motors de karts de 2 temps s'han desenvolupat i construït
per fabricants com WTP, Comer, IAME (Parilla, Komet),
TM, Vortex, Titan, REFO, TKM, el PRD, Yamaha i Rotax.
Aquests poden desenvolupar a partir d'uns 8 cavalls de
potència per motor monocilíndric de 60cc (per exemple el
MiniROK per Vortex) a 90 cavalls de potència per a un de
250 cc. Avui dia, les categories més populars a tot el món
són les que utilitzen el Touch-and-go (TAG) de 125cc. Els
últims motors de 125cc estan limitats electrònicament a
16.000 rpm.
La majoria d’aquests motors són refrigerats per aigua en
l'actualitat, no obstant això, els que abans dominaven l’esport
eren els motors refrigerats per aire.