Situació

Foto que es situarà a l'apartat de l'"Emplaçament del circuit" que ja es va publicar anteriorment

Altres activitats del circuit

Com a circuit de curses que és el traçat dissenyat, no només es dedicarà a un sol ús: la disputa de carreres de competició. Sinó que per fer rendible la construcció del circuit també caldrà fer-hi altres activitats per obtenir guanys afegits.

Dins l’estudi econòmic s’hi ha inclòs la compra de karts i de l’equipament general necessari per pilotar un kart. Per tant, com és lògic, es llogaran karts per gaudir del magnífic circuit els dies lliure, sense competició. Els preus variaran depenent de si és cap de setmana o no, de la temporada de turisme i també del nombre de participants i karts llogats. Amés la tarifa s’aplicarà per una banda depenent del temps que hi passis, o de si fas una cursa en grup per amics, i per tant, la quantitat d’aquests.

Els dies de cada dia per la tarda però, també s’ha pensat d’impartir cursos infantils de karting. Des del Centre de Tecnificació de Joves Pilots i conjuntament amb la Federació Catalana d’Automobilisme, es podria mirar d’organitzar aquests cursos per nens entre 7 i 11 anys perquè s’iniciïn en l’automobilisme esportiu. Aquests nens podrien gaudir de les instal·lacions i d’una aula (sala de briefing) per la formació teòrica. D’altra banda també hi haurà un box on es guardin els karts comprats i que s’aniran augmentant a mida que augmenti el volum de la demanda dels cursos i hi hagi beneficis.  

Com a últim recurs i per aprofitar si hi ha dies sobrants sense activitat al circuit, també es podria aprofitar per donar classes de conducció o per provar cotxes que encara no hagin sortit al mercat. D’aquesta manera es podria arribar amb l’empresa de proves situada prop del Vendrell, IDIADA, per aconseguir que en el circuit també s’hi facin proves.

Altres instal·lacions del circuit: Cafeteria

El circuit disposarà d’una cafeteria localitzada a la zona més propera a les grades principals, immediatament al costat de les diferents sales (mèdica, de reunions de la FIA, de control de cursa, ...) i just per sobre del parking.
Aquesta tindrà una superfície de 210 metres quadrats (15 d’amplada i 14 de llargada).
Dins aquest d’aquesta s’hi localitzaran els serveis dels circuit, un magatzem pel menjar, la cuina i un menjador amb un aforament aproximat de fins a 50 persones. La cuina serà simple, esmorzars basats en brioxeria, entrepans i cafès i dinars a base d’entrepans i plats combinats.

ANNEX CONSTRUCCIÓ DE LA MAQUETA (I)

(CAL AFEGIR FOTOS)

Construcció dels pianos 

Els materials emprats per construir els pianos del circuit han sigut: taulell en DM de 3 mil·límetres de gruix i pintures d’aquarel·la vermella i blanca.

Els estris com es pot apreciar a la foto, han sigut un pinzell, la serra de marqueteria, el paper de vidre, un gat, escaire, cartabó i compàs.

Primer de tot s’han dibuixat els pianos exteriors, interiors i les corbes a la fusta fent ús dels estris i seguidament s’han tallat i polit fins aconseguir la forma adequada.

Un cop acabats, s’han pintat dels dos colors i col·locats a la maqueta.

Construcció del semàfor 

Per a la construcció del semàfor s’han fet servir dos escuradents, fusta de tipus DM de 3 mil·límetres i pintures. 

Primer de tot s’ha rebaixat el gruix de la fusta amb un cúter deixant més ample la part central corresponent al semàfor i segonament s’han encolat les diferents peces.

Els acabats estan pintats amb aquarel·les i retolador permanent de color gris metàl·lic.

Construcció de les barreres de contenció de pneumàtics 

Per la construcció d’aquest tipus de barreres s’han utilitzat com a material principal boletes per fer polseres de la mida més petita trobada. 

Per començar, s’ha dibuixat la forma de l’escapatòria en un full i s’hi ha enganxat amb cola blanca la primera fila de boletes i després la segona. S’hi haguessin col·locat més, però aleshores s’haurien sobrepassat l’alçada recomanada d'aquestes barreres de contenció.

Per acabar s’han pintat les boletes de color negres per imitar als pneumàtics i seguidament s’han encolat al lloc corresponent de la maqueta.

Construcció de les àrees d'escapatòria asfaltada 

Les àrees d'escapatòria asfaltades han estat construïdes a partir de paper de vidre d’un color fosc i semblant a l’asfalt, però al mateix temps diferent per poder-les diferenciar amb claredat de la resta de la pista. 

El primer pas ha estat el de calcar amb paper de ceba la forma al paper de vidre i retallar-lo. Després d'això només ha calgut encolar-lo a les zones corresponents.

Construcció de les àrees d’escapatòria generals 

Com el títol de l’apartat indica, en general, s’han fet escapatòries de grava pel cost reduït i com s’ha explicat al cos del treball, per les característiques de la pista. D’aquesta manera, per recrear-les s’ha encolat directament sobre el tauler pedres d’obra d’una mida específica. Perquè les pedres fossin del tot uniformes, s’han hagut de passar per dos filtres, el primer per treure la pols i la sorra, i el segon per treure les pedres massa grans per així aconseguir-les totes d’una mida semblant.

Un cop la majoria d’elements com escapatòries i pianos han estat fixats, s’han encolat aquestes.

Construcció del traçat del circuit

El material emprat en aquesta cas per fer el traçat (la carretera principal) del circuit ha estat la tela de butil, la qual té una textura rugosa i és semblant a la goma. Amés de ser negre, per tant, és perfecte per a la recreació de l’asfalt del traçat.

Aquest s’ha dibuixat manualment fent ús de les mides dels plànols i dels diferents estris (compàs, escaire i cartabó) i s’ha retallat amb tisores petites per donar millor forma a les corbes.

Índex (provisional)

1. Introducció 

2. El món del karting 
    2.1 Karting 
    2.2 Els karts 
    2.3 Circuit de karts o kartòdrom 
    2.4 Història del karting 
    2.5 Categories de competició a Espanya 
    2.6 Preparació física d’un pilot de karts 
3. Disseny del circuit 
    3.1 Estudi de l’emplaçament 
    3.2 Impacte econòmic i social 
       3.2.1 Introducció 
       3.2.2 Impacte social 
       3.2.3 Impacte ambiental 

       3.2.4 Impacte econòmic 
    3.3 Consideracions prèvies a la construcció del circuit 
       3.3.1 Elecció del terreny 
       3.3.2 Elecció de l’asfalt 
       3.3.3 Les zones de drenatge 
    3.4 Evolució del traçat del circuit 
    3.5 Característiques generals 
    3.6 Parts del circuit 
       3.6.1 Pit-lane 
       3.6.2 Boxes 
       3.6.3 Paddock 
       3.6.4 Graella i pregraella de sortida 
       3.6.5 Pianos 
       3.6.6 Podi 
       3.6.7 Escapatòries 
       3.6.8 Murs de contenció 
    3.7 Altres instal·lacions 
       3.7.1 Cafeteria 
       3.7.2 Parking 
       3.7.3 Plaques fotovoltaiques 
       3.7.4 Recol·lectors d’aigua 
       3.7.5 Instal·lacions per discapacitats 
       3.7.6 Panells de publicitat 
    3.8 Infraestructures necessàries 
       3.8.1 Plataforma de direcció de cursa 
       3.8.2 Sales de control de temps, megafonia i videovigilància 
       3.8.3 Sala de jutges de carrera o agutzils 
       3.8.4 Centre mèdic 
       3.8.5 Sala de premsa 
       3.8.6 Sala de reunions o de briefing 
       3.8.7 Sala de control d’antidopatge 
       3.8.8 Sales secundàries 
    3.9 Anàlisi del circuit revolt a revolt 
    3.10 Altres activitats del circuit 

4.Conclusió

ANNEX 1. CONSTRUCCIÓ DE LA MAQUETA

ANNEX 2. DEDUCCIONS I CÀLCULS

ANNEX 3. NORMATIVA

ANNEX 4. CÀLCULS SENCERS DE L'IMPACTE ECONÒMIC

Preparació física d'un pilot de karts

Les primeres experiències per a un pilot novell que puja a un kart són traumàtiques, després d'un parell de voltes comencen a sentir les deficiències físiques. Això és perquè intervenen diversos factors, però fonamentalment, el de la posició de maneig que és bastant sacrificada.

El coll, la columna, i els braços estan disposats a notables exigències. El seient és de fibra de carboni i cada moviment del kart no consta d’una suspensió, aleshores es transmet directament a la columna del pilot, sobretot a la zona cervical i sacre-lumbar, provocant petits però continus traumatismes.

La força centrífuga que empeny el cos del pilot cap a l'exterior de la corba, és una de les forces que fa que el pilot arribi a situacions de fatiga muscular. La columna cervical del pilot no està subjecta i se li considera un punt crucial sobre la qual recauen en major mesura les sol·licitacions mecàniques. Per mantenir el cap en flexió lateral i, a més resistir la força centrífuga que empeny el casc cap a la part externa de la corba, es provoca un augment de la pressió endomuscular, els músculs es tornen rígids i això impedeix un funcionament correcte del flux sanguini hemàtic.

És convenient analitzar la postura del pilot i els músculs que intervenen.
Aquests grups es poden classificar en tres i són:

-Primer grup: extremitats superiors i cintura escapular. Aquests músculs estan exposats a contínues contraccions, tant isotòniques com isomètriques.
-Segon grup: extremitats inferiors i cintura pèlvica. Aquestes ajuden a sostenir el tronc en una postura correcta, i a trepitjar el pedal d'acceleració i de fre.
-Tercer grup: múscul d'abdomen, de l’esquena i del coll, els quals representen un anell de conjunció entre els músculs de les extremitats superiors i les inferiors i tenen la funció principal de sustentar tot el cos. Molt important, ja que com més rígid estigui el tronc millor.

D’aquesta manera un pilot de karting ha de tenir en quantitat força, flexibilitat, resistència, velocitat de reacció i velocitat gestual.

Portada provisional

Construcció del semàfor

Construcció de les barreres de pneumàtics 

Parts del circuit: Graella i pre-graella de sortida

La graella de sortida és el lloc senyalat mitjançant pintura blanca a la pista on es col·loquen els competidors en un circuit de carreres abans de començar una cursa. La graella esta situada abans de la línia de sortida del circuit i està composta per diverses línies intercalades.
Els participants es col·loquen en diferents llocs marcats en la pista, en files intercalades, segons un ordre establert prèviament (normalment per una sessió de qualificació). Les files són paral·leles a la línia de sortida i se’n pintaran 17 parells de la manera especificada en la següent imatge:

D’altra banda, la pre-graella de sortida, és una part molt particular dels circuits de karts i que consisteix en una graella de sortida situada a la carretera de sortida a la pista i que comunica amb el paddock, el pit-lane i els boxes. Abans de començar una competició els karts s’hi col·loquen per tal de sortir ordenadament i al mateix temps.

Parts del circuit: Murs de contenció

Aquest tipus de mur té com a funció principal amortir el cop d’un kart en una col·lisió. Poden estar fets de ciment, pneumàtics, xarxes de contenció o guardarrails. El material influeix molt segons el perill de col·lisió en la zona específica i normalment, la majoria d’aquests murs es situen al final de les escapatòries.

En el cas del circuit dissenyat, hi ha pocs murs de contenció, més que res pels motius ja anomenats en l’apartat de les escapatòries. No es necessiten al ser un circuit on hi ha tanta distància entre trams de pista. Per aquest motiu, només se n’han col·locat al final de les escapatòries de seguretat asfaltades de les corbes 2, 3, 9, 10 i 15. El tipus de mur és de fàcil elecció, ja que, al tractar-se d’una zona específicament perillosa, cal la màxim seguretat pels pilots. Així doncs, s’instal·larien barreres de pneumàtics que al ser de goma, impedeix que l’impacte sigui tan brusc. Aquests pneumàtics estaran col·locats un sobre l’altre formant columnes verticals una al costat de l’altre entre si i formant una barrera protectora d’un metre i mig d’alçada aproximadament. 
Adreçant-nos a un altre tipus de barrera de contenció i protecció com poden ser els murs de ciment o formigó, cal afegir que se n’han instal·lat darrere les barreres de pneumàtics fent que aquesta quedi subjecte al mur i impedint així que el kart sobrepassi aquesta zona.

Parts del circuit: Escapatòries

Les escapatòries, com a definició, són les zones d’asfalt, grava o sorra col·locades al costat del circuit, en especial al voltant de les corbes perilloses perquè en cas de que una pilota es surti de la pista, el vehicle desacceleri, deixi de girar i no impacti contra els objectes propers, i a vegades, pugui reincorporar-se fins i tot a la pista. Aquests elements són crucials a l’hora de protegir el pilot d’un accident greu. Són la part més important i representativa de la seguretat d’un bon circuit. Tot i que en o corbes molt obertes, generalment hi ha gespa o simplement terra depenent de la professionalitat que pugui tenir el circuit. 

En el cas del circuit de karting dissenyat, aquest constarà de quatre zones d’escapatòria principals amb zones no definides per a la resta del circuit.

Primerament comencem amb les zones d’escapatòria més importants. Aquestes es troben al llarg dels revolts 2,3, 9,10 i 15. S’han triat aquestes corbes bàsicament per motius de disseny del traçat i la incidència que podria tenir si un kart sortís d’un revolt entrant a un tram de pista proper. És a dir, en les corbes 3, 9,10 i 15, si el karting es sortís de la pista podria entrar dins el tram de pista més proper que tenen quasi perpendicular i ocasionar més incidents. Degut a això s’hi ha posat escapatòries d’asfalt per frenar el kart amb seguretat i evitar això. En el cas del revolt 2, se n’ha ficat una perquè per tal de reduir costos i reduir el terreny o superfície comprats, les balles que delimiten el circuit havien de passar a prop, així que se n’ha construït un per tal de que els cotxes no xoquin contra la balla separadora.
Aquestes escapatòries tenen com a característica principal, com ja s’ha esmentat anteriorment, que estan asfaltades i que consten d’una profunditat de 10 a 15 metres aproximadament depenent del radi de la corba i de la perillositat de la corba (depèn de l’angle de la corba i la velocitat d’aquesta) respecte la pista.

D’altra banda, podem identificar les escapatòries de la resta de la pista, les quals no estan delimitades perquè no cal. És a dir, en la resta de corbes si un kart es sortís de la trajectòria, sortint de la pista, degut al traçat del circuit i de la distància entre trams que hi ha, no hi interferiria i no ocasionaria d’anys afegits. En el cas d’aquests revolts la distància entre trams de pista és d’almenys 30 metres, superfície suficient com perquè el kart s’aturi completament i es pugui reincorporar a la pista. Amés, aquestes escapatòries, les quals composarien tot el terreny del circuit a excepció de les altres, tindrien un granulat de grava de 5/15 amb uns 40 centímetres de profunditat i al mateix nivell de la pista per evitar que el kart perdi el control en cas de sortir de la pista.

Model 3D pel simulador

Com es pot veure a la imatge inferior, actualment estic modelant en 3D a través del programa Bob's Track Builder el circuit. Un cop el tingui acabat (l'intentaré fer el màxim de realista tenint en compte que no tinc nocions d'aquest programa) el guardaré i l'importaré a un simulador de curses de karts anomenat Rfactor, a través del qual es podran donar voltes al circuit virtualment i fer-hi curses.
Aquest recurs, segurament el faré servir per ensenyar el circuit al jurat de la presentació del TREC, ja que, és molt interessant la idea de que el circuit que he dissenyat des de zero a través d'un esbós mitjançant l'AutoCAD adquireixi aquest realisme i fins i tot s'hi pugui conduir. 

Muntatge de la maqueta

Instal·lacions per discapacitats

Per tal que les instal·lacions esportives siguin aptes per tot tipus de públic s’adaptaran les infraestructures per a l’ús de discapacitats fent ús del recull de publicacions, articles, revistes, institucions i recursos web relacionats amb el món de l’oci i el turisme per a aquelles persones que tenen algun tipus de discapacitat i que contenen informació d’accessibilitat per a les persones de mobilitat reduïda elaborat per la Generalitat. Amés d’estar d’acord amb la llei 20/1991 de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques (DOGC de 9 de desembre de 1991, núm. 1527).

Seguint aquestes pautes, es reservaran 3 places del pàrquing del circuit especialment per discapacitats. Aquestes places seran conseqüentment les més pròximes a les instal·lacions, constaran d’una major grandària per facilitar la mobilitat i de la senyalització corresponent per la perfecta distinció respecte les altres places de pàrquing.

Pel que fa a l’itinerari entre les diferents infraestructures, es dotarà al circuit amb camins pavimentats adequadament i amb el mínim pendent possible per agilitzar el transport de la persona amb dificultats de mobilitat.

Amés, quan es tracti d’accedir al bar o a les grades, es construiran rampes a part de les escales tradicionals i es suavitzaran les voreres al màxim.

Per finalitzar cal dir que els lavabos del bar estaran habilitats per discapacitats de manera que en cap dels casos esmentats anteriorment es presentarà cap dificultat que impedeixi el seu lliure moviment i el complet gaudiment, com si d’una persona normal es tractés, per les instal·lacions del circuit.

Carreters secundàries i pianos

Plaques fotovoltaiques (II)

La decisió d’instal·lar aquestes plaques fotovoltaiques ve donada pel fet que Catalunya, és una de les nacions amb més irradiació solar en tot el Mediterrani. La major part del seu territori rep més de 2500 hores de sol a l’any el que fa que sigui un lloc idoni per instal·lar les plaques. Amés, cal afegir que l’objectiu marcat per la UE és la d’arribar a que el 2020 el 20% del consum energètic provingui d’energies renovables.

L’energia solar té molts avantatges. La seva instal·lació no és molt difícil, és bastant ràpida i requereix de poc manteniment. Els panells són una inversió a llarg termini, ja que, el seu rendiment només decreix un 2% cada any, i per això pot arribar a tenir una vida útil dels 25 als 30 anys. El context, amés, és molt favorable: tot apunta a que en un futur les tarifes de gas i electricitat continuaran pujant (exploten recursos limitats), mentre que el cost inicial que suposa la instal·lació de la solar és cada vegada més baix.

Aquests panells,  sempre orientats al sud i amb una certa inclinació, que en la nostra latitud és al voltant dels 45º, hauran de col·locar-se al sostre de les oficines mateix per evitar el màxim de pèrdues pel camí.

Pel que fa a l’estalvi, es sosté que es necessitarien uns 150 metres quadrats (en un habitatge són necessaris aproximadament 20 metres quadrats) per mòduls de tecnologies cristal·lines. Les plaques fotovoltaiques tindrien aproximadament un cost d’uns 20000 euros amb impostos apart. Amés sempre es precisarà d’un aparell que transformi el corrent continu de les plaques en altern, que pugui aprofitar la majoria dels aparells electrònics del circuit. En fi, com es veu, estem parlant de xifres, en termes absoluts que són importants, especialment en un moment econòmic com l’actual. L’estalvi en la factura pot arribar fins al 60%. Segons l’associació ASIT, això equivaldria al voltant de 1000 euros l’any pel que fa a l’electricitat. Tot i això, el retorn del capital invertit és a llarg termini i fàcilment supera la dècada (al voltant dels 15 anys segons l’Agència Internacinal de la Energia).

Per desgràcia, actualment no es disposa de cap mena de subvenció o primes, ja que, es van retallar la majoria amb l’entrada al govern de Rajoy. Però, això no vol dir que les plaques no tinguin cap benefici econòmic, actualment aquestes s’han abaratit prop del 40% en els últims dos anys i els costos d’instal·lació han baixat més d’un 300% en els últims set anys. D’altra banda, tot i que no existeixen les subvencions, és molt més fàcil aconseguir un crèdit per instal·lar-ne.

Anàlisi dels revolts del circuit (II)

Angle: 90⁰

Peralt: 8% = 4,57⁰
Radi: 11,20 m
Velocitat: 36,54 km/h
Forces G: 0,94 G

Angle: 75⁰

Peralt: 6% = 3,43⁰
Radi: 11,69 m
Velocitat: 36,61 km/h
Forces G: 0,90 G

Angle: 50⁰
Peralt: 7% = 4,00⁰
Radi: 16,89 m
Velocitat: 44,46 km/h

Forces G: 0,92 G 

Angle: 70⁰

Peralt: 5% = 2,86⁰
Radi: 11,69 m
Velocitat: 36,25 km/h
Forces G: 0,88 G

Angle: 90⁰
Peralt: 6% = 3,43⁰
Radi: 11,69 m
Velocitat: 36,61 km/h
Forces G: 0,90 G